FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sentiment desagradable que ens causa una cosa que ens repugna. Fer fàstic una menja. Déu me'n guard, de tocar un llimac: em fa fàstic. Tan brut, quin fàstic que fa! La seva conducta em fa veritable fàstic. Un home capaç d'aquesta acció tan baixa: quin [...]
m 1 asco, náusea f [generalmente en pl]. Li feia fàstic el menjar, le daba asco la comida. La seva conducta em fa fàstic, su conducta me da náuseas. 2 agafar fàstic a coger asco a. 3 dir fàstics de [malparlar d'algú] poner de vuelta y media (o como un trapo) a. 4 dir quatre fàstics a algú [fer-li [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 repugnància escrúpol. No tinguis escrúpol de beure amb aquest got: és net. nàusea. (esp. moral) oi(hab. en pl., ois). Fer ois una cosa. Ningú no tastaria sense ois carn de gos. Cp. embafament 2 Fer fàstic (algú o alguna cosa) a algú: repugnar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]